Entrevistem Ximo Maki (Dakidarría)

Encara que de vegades sembla que les connexions sonores amb Galicia costen més d’arribar ací, si parem atenció trobarem com també estan passant coses ben interessants a l’escena musical en gallec. És el cas d’Ezetaerre o Dakidarría. Aprofitant que en aquests últims tenim un bon ambaixador festiverner, us deixem una breu conversa amb Ximo Tomas “Maki”, bateria dels Dakidarria, però també curtidet en altres potents experiències com The Locos, Obrint Pas, Disidencia, Ràdio Clash,…
_______________

1. Com afrontes la tornada al Festivern amb Dakidarría
Amb moltes ganes. És un festival especial, prop de casa, a la Terra i amb moltíssimes amistats. És una cita ineludible.

2. Les propostes musical gallegues sembla que costa més que arriben al País Valencià. Tot i axí ja és la segona vegada que veniu al Festivern. Quines sensacions se’n va dur la banda de l’anterior visita i de l’ambient al Festivern?
És difícil sí, costa. Al País Valencià i al Principat trobem un circuit molt important de música que ha aconseguit normalitzar el fet de cantar en català a la resta de llocs on no es parla la llengua. A Galiza encara anem construint eixe circuit de bandes galegues. Poc a poc va fent-se ressó, però costa molt. El Festivern de fa 2 anys va ser espectacular, vam disfrutar molt. Sensació de molt contents amb la bona acollida, trobant-nos al festi moltes i molts galegos orgullosos de ser-ho.

3. Tant amb Dakidarria com amb altres projectes has estat rulant arreu d’Europa, Amèrica, Japó,… Quins aspectes t’han cridat l’atenció de rodar per altres festis fora d’ací? T’has trobat detalls interessants en festis de fora poc comuns per ací?
Puc sentir-me un privilegiat. La música m’ha donat l’oportunitat de rular pel món i de conèixer altres cultures. Detalls i anècdotes hi ha moltíssimes, sempre n’aprens i t’enriqueix fins al punt de canviar la teua visió del món i de les coses

4. Quin paper juguen festivals com el Festivern?
Com he dit abans, el Festivern és un festival especial. Conjuga música, cultura, tradició, identitat i lluita.  A més de ser una nit màgica, hi ha un ambient molt màgic, singular,… I m’han dit que tenen una cosa que és diu casalla.

5. En alguna entrevista t’he sentit destacar el paper de les bandes tradicionals de música a les terres valencianes. Per què destacaries la seua importància?
Sí, m’he criat a les faldes de la Serra Mariola, he mamat marxes mores des que tinc ús de raó. És inevitable la influència i d’ahí ve gran part de la culpa de que, a hores d’ara, continue aporrejant tambors. Som un Poble ric en músics i en cultura musical. M’enorgulleix.

6. Recomana’ns 5 bandes per no perdre’s aquest Festivern; i altres 5 propostes musicals que recomanaries com a bàsiques, o que t’han cridat l’atenció últimament.
De la present edició del Festivern jo recomanaria especialment els bolos de Boikot, Xavi Sarrià i el Cor de la Fera, Smoking Souls, Eina, i evidentment Dakidarría. Recomanant altres propostes fora del Festivern: The Clash serien uns bàsics del punk que m’han marcat, tant pel seu so, com per les lletres, l’actitud,… I per altra banda, així coses que últimament tinc rodant a l’Spotify serien propostes com les dels Useless, Desakato i Interrupters. Per últim, aprofite per recomanar-vos algunes propostes actuals gallegues; apunteu: Nao, Ses, LiskaTerbutalina, Rebeliom do inframundo,… Ens veiem al Festivern!

_______________

DAKIDARRÍA actuen dissabte 30 de desembre