Entrevistem Júlia

Estela Tormo i Lídia Vila són Júlia. Arriben des d’Alcoi, enclau de referència a l’hora de trobar propostes musicals rupturistes en la nostra llengua. Arriben al Festivern per presentar-nos ‘Pròxima B’, treball d’orfebreria electrònica i pop oníric, amb molt de gust i cura pels detalls: des dels textos a les textures sonores, passant per l’acurat treball gràfic del disc. Abans del seu concert del dia 29 a la Casa de Cultura de Tavernes, ens agradaria presentar-vos Júlia amb una breu entrevista, desitjant que us anime a gaudir de la vessant més íntima del Festivern.

 

1. JÚLIA suposeu una proposta ben singular dins l’actual panorama musical valencià -tant en valencià com en altres-. Com us vau platejar crear Júlia? Què volíeu aportar?
Júlia.- Hem de confessar que en certa manera ens sorprén que se’ns veja com a un grup exòtic dins de l’escena, podríem dir, més underground. Per a nosaltres, el que fem no ens resulta singular tal vegada perquè ens entim molt còmodes amb el projecte, amb la forma com ens comuniquem, i ho veiem com un fet totalment natural. A la fi, fem el tipus de música que ens agrada i que escoltem en la nostra intimitat. Volem pensar que tots els grups fan una determinada música o altra perquè és la que els agrada realment.

Júlia naix fa vora cinc anys com un projecte personal d’Estela (compositora i veu principal) que pretenia simplement experimentar amb els sons més electrònics i jugar amb textures i melodies (fruit d’açò, la maqueta, ‘El Mecanoscrit’). En un principi tot era molt lúdic i domèstic però va agafar certa transcendència i és quan es va incorporar Lídia a l’equip Júlia, enfortint totes les línies d’experimentació musical i donant forma als dos discs que han madurat amb aquest projecte: Nuvolàstic i Pròxima B.

2. Trobem que s’està donant un moment força interessant a nivell de propostes musicals/culturals fetes per dones (grups, festivals, fanzines, jornades,…), especialment a l’escena underground. Com viviu vosaltres aquest moment? Quines propostes actuals (grups, festivals, creadores…) fetes per dones us han cridat l’atenció i recomanarieu?
Júlia.- Hi ha moltíssimes dones fent coses molt interessants, algunes les escoltem més ara però hi ha d’altres que porten molts anys fent-ho i lluitant per fer-se un lloc. En el nostre cas, tenim l’enorme sort de treballar envoltades de dones en tots els nivells. El nostre management (Sotabosc) l’encapçalen dues dones (Amanda Díaz i Irene Hego) i el nostre segell també està dirigit per una dona (Louise J. Sansom). Així és que no ens podem sentir més còmodes i més orgulloses de tota la feina que estem fent totes juntes.

Actualment estem vivint un moment clau en el qual les dones hem decidit que ja està bé, que juntes ens hem de visibilitzar i hem de començar a donar valor i creure en els projectes que estem portant avant perquè els fem amb molta estima i perquè ens costen molt d’esforç i sacrifici. És un moment carregat de crítica i reflexió que ha d’aprofitar perquè els homes revisen els seus privilegis, les dones ens empoderem i ajudem entre nosaltres i així, fer veure a les generacions més joves que la igualtat és imprescindible si volem una societat més justa i sana. Les joves, però especialment els joves, necessiten referents femenins en tots els àmbits i per suposat també en la música. És per això que ens agrada tant la feina que fan col·lectius com Fusa Activa o la música que fan companyes com Lanuca, Ghost Transmission, Carolina Otero, Clara Andrés, Tesa, Candela Roots i tantes altres que tenim al nostre territori.

3. Trobeu que les programacions (institucionals, privades i alternatives) siguen sensibles a les noves propostes fetes per dones?
Júlia.- A veure… esta pregunta és complicada. És cert que les programacions cada vegada tenen més en compte allò de la paritat i s’ha treballat molt perquè per fi entenguen que no és una opció, sinó que és una obligació i un dret. Però ens queda el dubte eixe, si realment les programacions (públiques o privades) s’han “sensibilitzat” o simplement no els ha quedat més remei per temes “d’imatge” cap a l’exterior.
Seguim trobant-nos contínuament amb casos de “necessitem un grup de xiques per a completar el cartell, i si canten en valencià millor”. Aquesta actitud realment és la que a nosaltres ens fa mal, menysprea el nostre treball i a més ens ho diuen a la cara, ens necessiten per a quedar bé i justificar les subvencions públiques que puguen estar rebent (si és el cas).

Un bon programador cultural o una persona que es considera amb el criteri per a poder elaborar una proposta cultural, hauria de tenir el bagatge i coneixement del teixit musical suficient per a valorar totes les propostes per igual. I principalment, hauria de saber que si treballes amb una cosa tan sensible com és la “cultura” has de tenir molt clars altres conceptes que van implícits com són la igualtat d’oportunitats i participació, la representativitat d’una col·lectivitat, el foment de la creativitat entre TOTES les persones… Si no tens clar açò, bàsicament eres un empresari, no eres un programador ni un gestor cultural i, per tant i d’entrada, no hauries de rebre cap contribució de les arques públiques.

4. Heu editat amb Malatesta Records i Hideen Track Records; dos segells menuts però amb molta personalitat. Com sorgeix la relació amb Hidden Track Records i Louise Sansom (Anímic)?
Júlia.- Treballar amb Hidden Track i especialment amb Louise ha sigut una de les coses més importants que ens ha passat en els últims mesos. Vam conéixer de la seua existència (de Hidden clar, a Louise ja la teníem controlada per Anímic des de feia molt de temps) a través de les xarxes socials i de seguida ens vam posar en contacte amb ella. Pràcticament d’entrada i sense haver escoltat el disc, va accedir a col·laborar amb nosaltres per treure al carrer ‘Pròxima B’. És un projecte que s’ha llançat fa relativament poc temps però ja té unes quantes referències al carrer. La veritat és que hem tingut molta sort perquè l’hem agafat en els principis, quan sembla que tot és molt intens. Estem convençudes que editar amb Hidden és el millor que li podia passar al nostre disc, ja hem tingut una acollida molt positiva per part de la premsa especialitzada, també la catalana, i ara seguirem espentant per aconseguir bolos per allà i vore què els sembla la proposta.

5. Parlant de personalitat: les propostes musicals eixides des d’Alcoi (We Are Not Brothers, Arthur Caravan, vosaltres,…) solen escapar de les propostes típiques i mostren un background força interessant. Com es pot explicar això a qui ho veu des de fora d’Alcoi?
Júlia.- Alcoi és ara mateix un formiguer de propostes artístiques molt interessants. I no parlem solament de música, també de literatura, arts plàstiques, audiovisuals, teatre, cinema… Hi ha molta gent d’Alcoi repartida per tot el món fent coses impressionants! Potser el nostre passat industrial i l’esperit emprenedor tinga alguna cosa a veure (segur), però la veritat és que és innegable que ací s’han donat les condicions adequades perquè tota aquesta creativitat explote i ho faça, a més, entre generacions molt diverses. La situació geogràfica segur que també té relació, les muntanyes, els rius, el fum de les fàbriques, els Moros i Cristians, les peladilles, el plisplai, la pericana… tot té relació!

6. Com encareu el concert del Festivern?
Júlia.- L’encarem amb moltes ganes! És el primer concert de “gran format” que farem després de la presentació oficial d’Alcoi en el mes d’octubre. Així és que tenim moltes ganes de comptar amb un bon equip i vore el resultat de les hores d’assaig. Tenim ganes, sobretot, perquè estem segures que el Festivern ens permetrà arribar a un tipus de públic que, si no fora així, no ens escoltaria mai. Això ens agrada molt i ho valorem molt positivament. Així és que esperem que vos agrade la proposta i que la gent s’arrisque i vinga a vore’ns perquè de segur que, siga el que siga, descobrirà alguna cosa d’entre totes les que fem que els agradarà.

 

_______________

JÚLIA actuen divendres 29 de desembre | 19:00 hores | Casa de la Cultura de Tavernes.