Entrevistem El Petit de Cal Eril

El Festivern d’enguany arrancarà en el seu format més íntim i proper a la Casa de la Cultura de Tavernes de la Valldigna. El dijous 29 de desembre, a partir de les 19 hores, tindrem a Xavi Sarrià amb Feliu Ventura i El Petit de Cal Eril, inaugurant aquesta nova edició.

Aprofitant l’ocasió hem entrevistat el Joan Pons -El Petit de Cal Eril-, amb el desig d’acostar-vos una mica més a l’interessant proposta que ve oferint el de Guissona.El Petit de Cal Eril arriba al Festivern per presentar-nosLa força’ (Ed. Bankrobber, 2016)., singular treball obert de mires. Situat entre el pop intimista, el folk i les simpaties psicodèliques, ‘La força’  ens mostra un disc delicat, fet amb eixa estima i cura pels detalls que són marca de Cal Eril.

1. Sovint es té la idea de que a la música costa trascendir si estàs lluny de les grans capitals culturals (Barcelona, València,…). Tanmateix tu has anat desenvolupat els teus treballs des de Guissona, i guanyant-te el respecte de la crítica i públic arreu. Trobes que treballar des de Guissona t’ha suposat algun límit a la teua trajectòria musical?

No, penso que mes que un limit ha estat una sort, la veritat és que he fet música per l’aborriment que m’ha suposat viure i creixer en un poble! Va ser la inspiració a fer coses. També es cert que en els principis de l’eril vivia Barcelona, tot i grabar i produir desde Guissona, el fet d’estar en contacte a la ciutat em va ajudar també a arrencar el projecte. Però no penso que sigui impossible fer-ho directament des d’un poble; als pobles tens certes facilitats per fer música, per exemple els locals d’assaig són més fàcils de trobar!

 

2. A Guissona has posat en marxa El Teatre de Cal Eril. Ens pots parlar una mica d’aquest projecte? Quina importància tenen aquesta mena d’iniciatives en zones com la Segarra?

A casa existia aquest petit i bell teatre totalment en desús desde els anys 50. És un teatret de principis de segle XX, amb la familia teniem ganes d’arreglar-lo i gestionar-lo com a espai cultural. I finalment així va ser, fa 5 anys que em reobert i portem més d’un centenar de concerts, també utilitzo el mateix espai com estudi de grabació. És un projecte familiar molt gustós la veritat.

 

3. Trobem que s’està donant un moment força interessant a nivell de propostes musicals en català situades entre el folk i el pop més intimista, amb desig de sorprendre, oferint treballs amb personalitat. El teu treball n’és un bon exemple. Quines altres propostes en català t’han sorprés? i artistes/discos de fora?

Gràcies. D’ara mateix m’interessa molt el que fa en Ferran Palau, el seu darrer disc, la Santa ferida, és un dels meus discs preferits, també m’agrada i em sorpren el que fa l’Isaac Ulam, el seu ultim disc és una obra molt intensa i complexa, cosa poc vista avui en dia a Catalunya. M’agraden els Da Souza, en Joan Colomo, la Nuria Graham, en Xavier Baró, Esperit!… I de fora actuals m’agrada molt l’ultim disc d’en Cass MacCombs, tots els discs d’ an Bill Callahan, en Damien Jurado, també he descobert recentment an King Gizzard & The Lizard Wizard que tenen temes molt guapos per exemple.

 

4. Tu eres pare. De quina manera t’ha marcat la paternitat? 

Tot el que visc i el que em passa me marca i m’influeix en qui sóc i en el que faig. Ser pare és molt distret, per exemple ara mateix tinc un saquet de mocs als braços i t’he d’escriure amb un dit… Així les respostes són més curtes!

 

5. Com encares el concert del Festivern?
Amb moltes ganes, tothom ens diu que es un festival molt bèstia! Baixar cap al País Valencià sempre és tant divertit, ja hi tenim una bona colla d’amics i tenim ganes de tocar-los!
Moltes gràcies!

_

EL PETIT DE CAL ERIL actuarà el DIJOUS 29 de DESEMBRE, a la Casa de la Cultura | 19H.